Algunes dones tenen abundants pèrdues de sang durant la regla, o potser hauriem de dir sangrats enormes. És el teu cas? Són aquelles dones que han de canviar-se constantment la compresa, tampó o buidar la copa menstrual. Sovint taquen la roba i, fins i tot, el seient del cotxe i el sofà. Es produeixen situacions que poden resultar desagradables i també limitants. No és fàcil gestionar les regles abundants. A més, si el cos no és capaç de regenerar la sang perduda o no pren suficient ferro, pot evolucionar a una anèmia que dificulti el dia a dia. La denominació d’aquest tipus d’hemorràgia és menorràgia.
Les causes d’aquest sangrats ha de determinar-les un ginecòleg. Habitualment són per tres possibles motius: per miofibromes o tumors benignes a l’úter, per endometriosis, o per adenomiosis, i cada un d’ells té el seu propi tractament. Ara bé, existeix un porcentatge de dones que pateixen regles abundants de forma crònica i sense cap d’aquests transtorns més comuns, sent difícil de determinar-ne l’origen.
A més de les menorràgies diagnosticades, existeixen casos de dones que pateixen regles abundants de forma ocasional. Per suposat que és difícil determinar aquests casos. Analitzant el sistema energètic del nostre cos, observem que les regles abundants poden tenir relació amb un estrés centrat en el segon txakra. El set txakres són importants per a l’equilibri del cos, però els relacionats amb la salut ginecològica són els txakres inferiors. El segon txakra es correspon amb els òrgans pelvians i reproductors, o sigui, vulva, vagina úter, coll d’úter i ovaris. La salut d’aquesta zona està vinculada en com basem les nostres relacions: en la confiança o bé en el control o domini. Aquí entra en joc l’acusació i la culpa, per la qual cosa l’obstrucció d’aquest txakra seria alguna cosa relativament freqüent. Alguns problemes del segon txakra estan relacionats amb les ferides de les relacions: la por a l’abandonament, la pèrdua de la posició social, els fills, la creativitat…
Examinar aquests bloquejos és difícil però no impossible. El nostre cos és savi, només hem de comunicar-nos amb ell. Podem saber moltes més coses de les que imaginem, només hem de parar, respirar i escoltar. Sigui quina sigui la causa de la menorràgia i el tractameent prescrit pel metge, és convenient donar un espai a la creativitat. Freqüentment les dones no ens hem permès anar més enllà de les rèpliques, en qualsevol situació de la vida quotidiana, i no hem pogut desenvolupar una cosa innata d’una potència especialment intensa: la capacitat de crear. Hauria de ser obligatori dedicar un temps a un mateix, de forma íntima o bé relacionant-se amb altres persones, però amb l’únic objectiu de materialitzar el que surt del nostre interior. L’Art és un bon canal però no només existeixen la pintura o l’escultura. Altres disciplines com l’escriptura o la cuina són vàlides per aplicar aquesta creativitat sanadora. De vegades sembla impossible robar un temps al nostre dia a dia, tan valuós, ja que les múltiples ocupacions de la vida privada i professional de les dones dificulten molt poder disposar d’una hora o potser uns minuts per això. Com sempre, és qüestió de prioritzar i potser renunciar a certes coses. Es tractaria d’integrar aquells moments dedicats a fer sortir la nostra part més primària. Hauriem de buscar temps per fer-ho, segur que podem. Una bona suggerència, per exemple, seria canviar el temps que segur que totes dediquem a mirar els missatges del mòbil o les xarxes socials per uns instants dedicats a fer sortir una forma imaginada en un paper en blanc, pinzell en mà… Què et sembla? T’hi atreveixes?
